Al llarg de la història de la humanitat sempre s’ha associat la productivitat a la quantitat de persones disponibles per a una activitat determinada. Tant si ens referim a processos de manufactura, com si es tracta de processos administratius o de l’execució de projectes, la capacitat de producció d’un equip sempre s’ha relacionat amb el nombre de mans disponibles per realitzar la feina.
Aquest principi s’ha aplicat amb èxit al llarg del temps bé es tractés a la seva època de processos manuals com posteriorment, durant el segle XX, de processos industrials. Es tracta d’un model lineal de gran utilitat per fer previsions tant dels temps de producció com dels recursos necessaris per fer una activitat. Un increment de recursos es tradueix en una reducció proporcional dels temps d’execució.
La validesa d’aquest model ha perdurat més enllà de la revolució industrial, resistint la progressiva automatització de processos que ha modificat la relació entre la mà d’obra necessària i la quantitat de producte obtingut. Aquesta sorprenent longevitat ha estat possible perquè tots els canvis en els sistemes productius del segle passat es van dur a terme a un ritme que permetia adaptar aquesta equació a la nova realitat. Per tant, tota previsió de futur elaborada sobre aquesta base contemplava amb una precisió acceptable l’evolució de la tecnologia cap a una nova realitat. És per això que, fins i tot en un període d’intensa automatització de processos, un marc mental de tall lineal per fer previsions de futur seguia sent la norma habitual.
El model lineal va ser funcional fins a una data molt concreta: el 19 d’abril del 1965, quan Gordon Moore, cofundador d’Intel, va expressar la seva visió particular sobre l’evolució de la informàtica. Segons Moore, cada dos anys es duplicaria la capacitat d’integració de transistors en un microprocessador. Aquesta visió es va convertir en la regla d’or de la indústria electrònica fins al punt que, encara avui, seixanta anys després de la seva formulació, la llei de Moore continua sent vàlida.
L’evolució exponencial que plantejava Moore suposava un canvi dramàtic de paradigma amb implicacions universals que superaven amb escreix l’àmbit d’influència del món del silici. Per començar, aquesta visió invalidava tota aplicació del raonament continuista i lineal que imperava fins al moment. A partir de llavors, mai més no es podria tractar el futur com una extensió lineal del passat. Fins aleshores, no hi havia una evidència del moment a partir del qual una tecnologia determinada evolucionaria de manera exponencial, però a partir de Moore, la possibilitat d’una disrupció sempre hauria d’estar damunt la taula. Tots els models de previsió i planificació de futur van saltar pels aires. Per tot això, al llarg de les darreres dècades, algunes activitats i metodologies de planificació que tenien un valor indiscutible sota el paradigma de gestió lineal, han mostrat les seves mancances en un nou entorn on cada vegada són més els sectors que, de manera directa o indirecta, evolucionen de manera exponencial.
Comença a innovar!
El nostre llenç d’«Innovació» serà de gran ajuda per qüestionar tot allò que dones per descomptat, fins i tot quan no disposis de dades que ho recolzin. Les suposicions i les creences poden ser una font tant d’errors com d’innovació, depenent de com es gestionin.
Els primers que van patir les conseqüències d’aquest canvi de paradigma a la previsió de projectes o al desenvolupament de nous productes van ser les consultores estratègiques que tenien una àmplia experiència en l’aplicació de models lineals. A tall d’exemple, la prestigiosa consultora McKinsey&Co va aconsellar a AT&T durant els anys 80 del segle passat que no entrés al sector de la telefonia mòbil argumentant que difícilment superaria el milió d’usuaris per a l’any 2000. L’aplicació d’una lògica lineal va portar McKinsey a un error en la seva previsió del 99%, quan ara sabem que el negoci mòbil va entrar al nou mil·lenni amb més de cent milions d’unitats al mercat.
Innovació exponencial
Raymond Kurzweil, director d’Enginyeria de Google i fundador de la Singularity University ha estudiat aquest fenomen al llarg de més de trenta anys. Dels seus estudis realitzats en diferents sectors conclou que aquesta llei d’evolució exponencial es pot aplicar cada vegada a un ventall més gran de tecnologies. Dins aquest ventall destaca l’evolució que han experimentat alguns camps nous com la intel·ligència artificial i la robòtica, però també alguns sectors tradicionals com l’energia.
A dia d’avui, ja disposem d’exemples suficients per afirmar amb seguretat que tota activitat o projecte que se sustenti sobre alguna d’aquestes tecnologies que evolucionen seguint un patró exponencial estarà també sotmesa a aquesta mateixa evolució. En aquests casos la dificultat principal amb què ha de bregar l’equip de projecte rau en la planificació. Un error d’un 1% en la planificació d’un procés que segueix una evolució lineal equival en una desviació en el resultat d’un 1%. En canvi, en un procés que segueixi una evolució exponencial, aquest mateix error a la planificació pot representar una desviació d’un 50% en el resultat esperat. És per això que, actualment, tota pretensió de previsió de futur és il·lusòria.
Comença a innovar!
El nostre llenç d’«Innovació» serà de gran ajuda per qüestionar tot allò que dones per descomptat, fins i tot quan no disposis de dades que ho recolzin. Les suposicions i les creences poden ser una font tant d’errors com d’innovació, depenent de com es gestionin.
Estem immersos en un món on ens hem acostumat a veure amb certa freqüència com desapareixien companyies que, a priori, semblava que gaudien d’una salut de ferro. En menys d’un segle, l’esperança de vida de les grans corporacions ha caigut en més de 50 anys i ha passat d’una mitjana de 67 anys a principis de segle XX a uns escassos 18 anys actualment. La gran majoria dels analistes estimen que aquesta tendència es mantindrà en el futur. Alguns estudis fins i tot van un pas més lluny, afirmant que el 75% de les organitzacions que actualment figuren a l’S&P500 hauran desaparegut en menys d’una dècada.
Com a contrast, en aquest mateix món impredictible, una petita startup com Youtube pot evolucionar en menys de 18 mesos passant de finançar-se amb les targetes de crèdit del seu fundador a ser comprada per Google per 1,4 bilions USD.
Davant d’aquesta realitat, l’única alternativa passa per instaurar sistemes de treball àgils, orientats al seguiment i la retroalimentació dels resultats que permetin reaccionar de manera efectiva tant davant de canvis de petita magnitud com davant de grans disrupcions tecnològiques.
Si voleu incorporar la innovació en la vostra activitat diària, us podem ajudar a dissenyar els sistemes que necessiteu. Estarem encantats d’acompanyar-vos en aquesta transformació.
ALTRES ARTICLES RELACIONATS
Cultura àgil, un estat mental
“L’agilitat és un estat mental” és una de les frases que es repeteix amb freqüència en aquelles organitzacions que comencen a treballar en un marc
L’organizació híbrida
Cada organització té unes necessitats particulars i ha de dissenyar el sistema propi sustentat en models d’èxit
La Transformació Empresarial
Agile, igual que Lean, és una cultura i el seu desplegament s’ha de tractar com a tal si esperem que tothom en comparteixi els valors. La mentalitat de les persones només canviarà quan l’organització accepti els nous valors, les creences i els paradigmes de treball.
OKR PERSONALS: El camí cap a la felicitat
OKR és el marc de treball que permet connectar de manera efectiva l’estrategia d’una organització amb les prioritats de l’execució, aconseguint d’aquesta manera convertir en