Linus Pauling, guanyador dues vegades del Premi Nobel, va resumir en una sola frase tot el procés d’innovació quan va dir que la manera d’obtenir bones idees consisteix a generar moltes idees i desfer-se de les dolentes.
Aquesta és una definició brillant perquè desmenteix la creença equivocada que l’èxit de tot projecte depèn d’una idea genial que apareix de manera fugaç a la nostra ment canviant en un instant el curs de la història. Exemples com el famós incident de la poma caient al cap de Newton que desencadena tota la teoria de la gravitació universal han ajudat a abonar aquesta percepció tan estesa.
La realitat no és tan poètica i les idees genials rarament sorgeixen d’un moment d’inspiració divina. Quan la innovació no reporta resultats satisfactoris a les empreses habitualment no és tant per una manca de creativitat, sinó per una manca de disciplina.
En general, podem afirmar que innovar és el resultat d’una acció sistemàtica orientada al descobriment i la resolució de problemes. És per això que, si no es creen els espais ni les rutines adequades, el personal acaba consumint tot el temps i els recursos en aquelles activitats orientades a l’execució.
Perquè la innovació sigui una realitat, el gran repte de les organitzacions és obrir espais enmig de tota l’activitat executiva del dia a dia, destinant part del temps a l’exploració de noves oportunitats. Es tracta d’un repte perquè cada individu o equip sempre assignarà una prioritat més gran a les activitats que formen part de l’execució que al conjunt d’activitats destinades a l’exploració o innovació.
Per tot això, cal incorporar una sèrie de rituals d’exploració de noves oportunitats a cada cicle d’execució. Només quan es procedeix així s’aconsegueix connectar l’experiència adquirida en l’execució amb la millora.
Aquests rituals que connecten l’experimentació amb les necessitats de l’organització contribueixen a fer que les oportunitats de futur emergeixin de les necessitats del moment.
Comença a innovar!
El nostre llenç d’«Innovació» serà de gran ajuda per qüestionar tot allò que dones per descomptat, fins i tot quan no disposis de dades que ho recolzin. Les suposicions i les creences poden ser una font tant d’errors com d’innovació, depenent de com es gestionin.
Innovació en sèrie
El model àmpliament conegut d’assaig i error és molt útil per aconseguir que la innovació sigui una realitat i no només una mera declaració d’intencions. Per les seves característiques, es tracta d’un model que mostra una voluntat clara d’avançar cap a un resultat per mitjà de construir nous coneixements de manera progressiva, sobre la base d’evidències i dades.
La guspira que inicia tot aquest procés sorgeix de la nostra activitat executiva diària, identificant les suposicions sobre les quals se sustenta el nostre coneixement actual. En altres paraules, allò que donem per fet encara sense disposar de dades que ho avalin. A continuació, es tracta de qüestionar aquesta percepció plantejant hipòtesis i dissenyant un conjunt d’experiments dirigits a (in)validar aquestes creences.
Cadascun dels experiments aportarà coneixement per una banda i una gran quantitat d’informació que servirà de matèria primera per a hipòtesis futures.
Amb aquest enfocament, la innovació té la missió de transformar el procés de generació de coneixement natural de la nostra activitat d’execució, passant d’un patró lineal a un de no lineal: quan es validen les nostres creences, la progressió és incremental i tot progressa segons les nostres previsions. Però quan ens trobem davant d’experiments que refuten el nostre coneixement actual es produeix una disrupció que genera un gran volum d’informació.
El progrés no lineal simplement consisteix a acceptar que el món actual no és de cap manera determinístic i que moltes vegades, el resultat obtingut de l’execució d’una sèrie de tasques no sempre coincideix amb la nostra previsió.
En aquest sentit, innovar consisteix a demostrar que les nostres percepcions són totalment incorrectes, mitjançant evidències. L’esperança en què se sustenta aquest model d’innovació es troba precisament a constatar que estem equivocats a les nostres previsions. El coneixement que s’extreu d’una cosa que no funciona segons les nostres creences és infal·lible. El contrari, realimentar la nostra percepció cercant un exemple que reforci el nostre coneixement actual, normalment ens portarà a persistir a l’error.
Per tot això, el procés d’exploració és en realitat un procés d’aprenentatge. El repte consisteix a adquirir una quantitat desproporcionada de coneixements respecte del problema que s’està analitzant.
Innovació exponencial
Instaurar una rutina d’exploració significa que els resultats que es poden obtenir d’aquests experiments són més impredictibles encara que els de les activitats executives d’un projecte o activitat diària.
En aquest context d’exploració, la denominació no lineal també significa que un petit pas incremental en l’execució d’un experiment pot generar una disrupció en el resultat.
És per això que la por a la no linealitat inherent a l’ésser humà s’accentua especialment en aquest tipus d’activitats. En molts casos, quan la innovació no és una rutina totalment instaurada, aquestes accions de descobriment d’oportunitats es van reduint progressivament fins a l’extrem que queden limitades a una mínima expressió per evitar riscos.
Actuar amb aquest enfocament, orientant els equips a les activitats d’execució i planificant des d’un inici i de manera determinista tot el que es farà amb la voluntat de reduir els nivells d’incertesa no millora, en cap cas, els resultats finals.
En canvi, aprofitar en cadascun dels cicles d’execució i al llarg de tota l’activitat els beneficis de la no-linealitat característica d’aquest procés d’aprenentatge pot ser molt beneficiós i, en molts casos, d’un cost molt reduït. Simplement es tracta de preguntar-nos a cada cicle d’execució les qüestions següents:
- Què estem donant per fet malgrat no disposar de dades que ho avalin?
- Què hauríem de validar en el proper cicle de treball?
- Quin experiment farem per validar les nostres hipòtesis?
Innovar és una acció del dia a dia...
Només quan tenim la curiositat necessària per intentar comprendre la realitat estarem en condicions per dissenyar i integrar les rutines d’innovació en la nostra activitat diària. És un exercici que requereix un esforç inicial, però que reporta grans beneficis.
Si voleu incorporar la innovació en la vostra activitat diària, us podem ajudar a dissenyar els sistemes que necessiteu. Estarem encantats d’acompanyar-vos en aquesta transformació.
ALTRES ARTICLES RELACIONATS
OKR per prioritzar allò que és important
Els OKR, acrònim d’Objectius i Resultats Clau, constitueixen una metodologia que Intel implementà per primera vegada.
Mentalitat Exponencial
Els resultats que aconseguim depenen del que fem. El que fem depèn de com veiem el món que ens envolta. En aquests moments, fins i
Models d’excel·lència pel segle XXI
Estem vivint l’era del canvi continu i de les grans disrupcions cap a nous models d’excel·lència. Si als anys vuitanta del segle passat definíem el context general amb l’acrònim VUCA en gran mesura com a conseqüència de les tenses relacions entre les grans potències mundials de volàtil (volatile), incert (uncertain), complex (complex) i ambigu (ambiguous), avui sembla evident que aquest enfocament ja resulta obsolet per descobrir el món en què vivim.
Les 4P del disseny organitzatiu
En un context de gran incertesa, podem identificar algunes característiques que presenten aquelles organitzacions que lideraran el futur.