La majoria de les persones veuen el joc com allò oposat a la feina, com una activitat pensada per omplir el temps lliure. En molts casos fins i tot percebem el joc únicament com una activitat frívola que serveix per descansar la nostra ment quan no estem dedicant el nostre talent a les coses serioses de la feina.
En realitat, si atenem la seva definició, el joc és una activitat estructurada i voluntària que implica la imaginació. És a dir, és una activitat limitada en el temps i l’espai, organitzat per les normes, convencions o acords entre els jugadors, no coaccionada per les figures d’autoritat, i desenvolupada sobre la base d’una sèrie d’elements que tenen l’origen en la fantasia i la imaginació creativa.
Per tant, tot i que el joc és generalment divertit, poques vegades, o mai, pot considerar frívol. Això és així perquè, en definitiva, és una activitat amb caràcter universal inherent a l’ésser humà. Tots nosaltres hem après a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc.
Precisament, són les pròpies característiques del joc les que fan que sigui una activitat molt potent per a la transmissió de coneixements:
- Participació voluntària. No cal convèncer o reclutar els participants. L’individu és qui vol participar sense necessitat que l’hi incitin.
- Progressió. El nivell de dificultat augmenta progressivament a mesura que milloren les habilitats del jugador.
- Normes clares. L’estructura i el marc de desenvolupament de l’activitat són coneguts i compartits per tots els participants des d’un inici.
- Espai i temps acotats. Abans d’iniciar l’activitat, el participant té coneixement tant dels límits físics com dels temporals.
- Model del món real. El relat, l’entorn i el marc en què es desenvolupa és un reflex de la realitat on el participant es pot sentir identificat.
- Pràctica de patrons. És una activitat en què es millora amb la pràctica repetitiva de rutines.
- Sensació de control. El jugador té el poder i la capacitat d’influir en la direcció que pren el joc mitjançant les seves decisions lliures i personals.
- Llibertat per fallar. El participant pot decidir en tot moment segons el seu criteri, i les conseqüències de les decisions només s’apliquen en el marc del joc.
- Feedback ràpid. Encerts i errors tenen una conseqüència en un termini molt curt.
Comenceu a utilitzar el nostre llenç de disseny de dinàmiques per portar les vostres capacitacions al següent nivell.
El joc adequat per a cada situació
Al llarg dels anys hem tingut l’oportunitat d’acompanyar un bon nombre d’empreses en la implantació del sistema ‘lean’ en un ampli ventall de sectors, països i cultures. L’experiència viscuda en aquests processos de canvi ens ha ensenyat que el joc és un element fonamental per explicar un coneixement determinat abans de portar-lo a la pràctica.
Els jocs poden ser una arma poderosa quan es fan servir correctament. Hem vist organitzacions que sistemàticament utilitzen el joc en les seves formacions i en el desenvolupament d’activitats de millora aconseguint resultats molt satisfactoris.
No obstant, tota moneda té la cara i la creu. I el cas dels jocs no n’és una excepció: La simulació és un suport i una guia molt potent per al desenvolupament d’una formació. Però cal respectar unes condicions mínimes si volem assegurar l’èxit del resultat. És per això que abans de decidir per l’ús d’un joc en una formació, cal que ens preguntem les qüestions següents:
- Què esperem d’aquesta dinàmica?
- Com m’hauria d’ajudar el joc a aconseguir aquest objectiu?
- Quin és l’enllaç entre el joc i el pas següent en la nostra activitat?
Quan totes les respostes avalen l’ús del joc, podeu començar a planificar l’activitat. Per això, el següent pas abans d’iniciar l’activitat consisteix a avaluar (encara que sigui de manera informal) el nivell de coneixement previ de cadascun dels participants de la temàtica que s’exposarà. El joc és una bona eina per transmetre conceptes perquè permet construir el coneixement. Però també es pot convertir en una activitat avorrida si els continguts a transmetre són conceptes ja coneguts pel grup.
Finalment, quan teniu clars els objectius del joc i el nivell dels participants podeu iniciar l’activitat formativa. La majoria de jocs utilitzats en dinàmiques de canvi o aprenentatge presenten una estructura comuna i es desenvolupen en diverses rondes o fases. Aquesta estructura permet assajar de manera repetitiva aquelles metodologies que es vol transmetre als alumnes.
Aquesta rutina constitueix un fil conductor de la formació, que ajuda a fer que els alumnes centrin la seva atenció en aquells elements que canvien entre una ronda i la següent, en definitiva, la metodologia a aprendre. Per assegurar l’èxit del joc cal que cadascuna d’aquestes fases s’estructuri d’acord amb les dinàmiques de resolució de problemes:
- Entendre la situació actual (…i els problemes que presenta).
- Descriure una solució objectiu i aplicar-la a la simulació.
- Verificar el resultat de les accions en desenvolupar una nova ronda de la simulació.
- Reflexions sobre els resultats.
Lliçons apreses
A la darrera fase del joc, en finalitzar la dinàmica, cal reservar un temps per a la reflexió per comentar tant els resultats del joc com l’impacte que cadascuna de les metodologies exposades pot tenir en un entorn real. Els aprenentatges són fonamentals per assegurar que els participants han estat capaços de consolidar els coneixements derivats de l’activitat.
Estem a la vostra disposició per ajudar-vos a dissenyar el joc o la dinàmica que necessiteu per aconseguir que el canvi sigui una realitat en la vostra organització.
ALTRES ARTICLES RELACIONATS
OKR per convertir l’estratègia en una realitat
Al dinàmic món empresarial actual, on l’agilitat i l’eficiència són essencials, la metodologia OKR (Objectives and Key Results) emergeix com un far que guia les empreses cap a l’èxit. En aquest article, explorarem l’essència dels OKR, brindant exemples tangibles sobre com establir objectius eficients i les mètriques clau que els han d’acompanyar.
Innovació exponencial
En un context de grans canvis, les organitzacions han d’integrar la innovació a la seva activitat diària.
Kaizen, Kaikaku, Kakushin
Els diferents models d’nnovació explicats des de l’òptica del Toyota Production System, el marc de referència en millora contínua.
OKR per prioritzar allò que és important
Els OKR, acrònim d’Objectius i Resultats Clau, constitueixen una metodologia que Intel implementà per primera vegada.